Tornar al Hub

Tema 29

1. Conceptes Fonamentals

La informació en les organitzacions és un actiu de gran valor, font principal de riquesa en la societat del coneixement. La capacitat d'aprendre i gestionar informació defineix l'avantatge competitiu.

Les dades
  • Fets discrets i objectius (ex: registres).
  • No tenen significat per si mateixos; són la matèria primera.
La informació
  • Dades organitzades en un context.
  • Tenen significat i ajuden a la presa de decisions.
El coneixement
  • Nivell superior, implica ús de la informació.
  • Combinat amb experiència, valors i percepció.

Autors com Davenport i Prusak el defineixen com una barreja fluida d'experiència, valors i informació contextual. Implica creences i acció, convertint-se en un actiu organitzacional.

Taxonomia de Michael Polanyi: Classificació clau del coneixement en l'economia actual, sent considerat el tercer factor de producció.

Coneixement explícit

  • Objectiu i racional.
  • Fàcil d'expressar en paraules, números o fórmules.
  • Es pot codificar, emmagatzemar i transmetre.

Coneixement tàcit

  • Personal i subjectiu.
  • Resideix en la ment i s'adquireix per experiència.
  • És el capital intangible més valuós (capital humà).

2. Teoria dels Recursos i Capacitats

Una teoria precursora és la de Wernerfelt (1984). Aquesta classifica els recursos per generar valor organitzatiu:

3. Característiques de la Informació

Perquè la informació sigui valuosa, ha de complir les següents característiques:

Característica Descripció
Exacta i Completa Sense errors i contenint totes les dades importants.
Econòmica i Flexible Amb cost de producció raonable i útil a diversos propòsits.
Fiable i Pertinent Depenent de l'origen i mètode; rellevant per la presa de decisions.
Simple i Oportuna Sense complexitat innecessària i arribant en el moment precís.
Verificable, Accessible i Segura Podent ser comprovada, disponible per usuaris autoritzats, protegida contra accessos.

4. Fluxos Informatius i Cicle de Gestió

La gestió de la informació controla, emmagatzema i recupera les dades. S'identifiquen tres fluxos:

Això ens porta al cicle de gestió del coneixement de Dalkir:

Captació / Creació

  • Eines d'autoria (ofimàtica, wikis).
  • Mineria de dades i anàlisi.
  • Sistemes de gestió de continguts (CMS).

Difusió / Compartició

  • Internet, intranets, extranets.
  • Videoconferència i programari col·laboratiu (groupware).
  • Xarxes socials i Web 2.0.

Adquisició / Aplicació

  • Sistemes de gestió de l'aprenentatge (LMS, eLearning).
  • Marcatge social (social bookmarking).
  • Intel·ligència artificial (xarxes neuronals, chatbots, sistemes experts).

5. Organització Basada en el Coneixement i Models de Gestió

Aquesta evolució ha donat lloc a l'organització estudiada per Peter Drucker:

  • Reducció de nivells jeràrquics.
  • És una supraxarxa: xarxa de RRHH, d'informació, i informàtica.
  • Cultura basada en compartir, convertint el coneixement tàcit a explícit per poder-lo planificar i controlar.
Models Directius i Jeràrquics: Diferenciació històrica entre el model tradicional i els models moderns, on el flux d'informació requereix agilitat.

Piràmide de Robert Anthony (1965)

  • Alta direcció: Planificació estratègica (informació externa).
  • Direcció de control: Supervisió (equilibri interna/externa).
  • Direcció d'operacions: Tasques diàries (informació interna).

Aquest model jeràrquic presenta retards en entorns dinàmics. Models alternatius:

  • Adhocràcia de Drucker: Decisió distribuïda.
  • Model de Laudon i Laudon (1991): Només 2 nivells directius (alta/tàctica) i 2 operatius (treballadors del coneixement, treballadors de dades).
  • Downsizing: Les TIC permeten reduir l'organització gràcies a l'automatització.

6. L'Administració Pública i la Gestió del Coneixement

L'Administració Pública és un cas específic. La gestió és crucial per l'exigència d'efectivitat democràtica i per la necessitat d'entendre problemes públics complexos mitjançant l'IA i les dades.

Marc Legal Nacional:
  • Llei 19/2013: Transparència, accés i bon govern (Portal Transparència).
  • Llei 37/2007: Reutilització informació sector públic (Portal Dades Obertes).

A nivell europeu, s'impulsa l'Economia de la Dada:

  • Estratègia Europea de Dades i la futura Data Act.
  • Espanya: Pla Espanya Digital 2025, Oficina de la Dada, Hub Gaia-X.

La gestió del coneixement té dues etapes a l'Administració:

  • Preparatòria: Diagnòstic cognoscitiu (inventari).
  • Executiva: Solucionar errors i innovar. Requereix reorganització interna a més de tecnologia.

Els fins d'aquesta gestió inclouen:

  • Gestió de producció i adquisició correcta.
  • Gestió de la innovació i de sistemes (ciberseguretat).
  • Gestió d'Intel·ligència Artificial i creació de condicions organitzatives.

Això permet a les Administracions modernitzar-se, utilitzant dades per decisions complexes i trencant velles regles per servir millor al ciutadà.